divendres, 9 d’abril del 2010

El dríbling de Poborsky

Segur que a Poborský li queda millor el bigoti de l'alcalde (que ja és dir), que a l'alcalde una Adidas Questra


Karel Poborský va ser un futbolista txec, un bon futbolista. Tampoc penseu que va ser l'hòstia però no la tocava malament. Juntament amb la selecció del seu país, va arribar inesperadament a la final de la Eurocopa de 1996, que va perdre contra Alemanya. Arrel d'això el va fitxar el Manchester United (ja veureu perquè), on va passar sense massa pena ni glòria.

Poborský no arribava al nivell d'Effenberg, del Piero, Zidane, Messi o Cristiano (els dos primers, especials debilitats personals i immerescudament poc reconegudes) però era un número 1. Era el puto mestre del rebot (per això). En tota la carrera, tot i jugar d'extrem, no va fer ni un sol dríbling net, però sempre passava. Patatxof, patatxof, sempre passava.

Doncs Karel Poborský ja ha trobat un digne successor i, lluny del que pugueu pensar, no es tracta d'un futbolista. És un polític municipal amb bigoti color cocaïna que ha volgut regatejar la premsa. El cert és que ho ha aconseguit però el dríbling no ha estat net, ni tan sols estèticament plàstic. Els allí presents hem pogut veure que amaga alguna cosa i que només contesta allò que li convé, arribant a estratègies de dubtosa elegància per evadir les incomoditats.

Felicitats, senyor alcalde, però recordi que Poborský va perdre la final de l'Euro '96 amb el primer gol d'or de la història. Li parla Oliver Bierhoff.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada