Un part indolor

Sense epidural. Avui ha vist la llum el Fauna, un bloc que reflectirà tot allò que em cridi l'atenció.
Sobretot seran conductes i fets, normalment reals tot i que algun d'hipotètic i imaginari segur que també caurà. Ens fixarem en el que es diu la "fauna ibèrica", uns personatges plenament criticables per un ridiculisme que ells creuen trendy. A això em refereixo, a la gent que diu aquesta paraula creient que mola però en realitat només aconsegueixen "l'efecte Carmen Lomana".
Però deixant de banda el customisme, tan merescudament denostat per culpa del Cor de la Ciutat o Ventdelplà (Guionistes, feu el favor de matar la Teresa d'una puta vegada) tampoc em permetré obviar petites teoritzacions de les nimietats de la vida, unes odes als petits detalls, allò que ens pensem que som els únics que ens hi hem fixat fins que veiem que algú altre ens ha passat al davant i ho ha deixat escrit eternament. Merda.
El Fauna serà una porta oberta a tots aquells que vulguin tafanejar, com una mirilla (com es diu en català?!) on rajar de la gent, dels "faunoibèrics" (i de més enllà). Però de tant en tant també ens permetrem el luxe de felicitar algú. També hi ha gent, poca, trendy, cool. I sense que serveixi de precedent, em sembla que el primer post real anirà en aquest sentit.
Per quedar bé hauria de dir que ho faig per voluntat de compartir. Però no, "cadascú és com és i jo sóc egoista", com deia el gran David Güell. O el que és el mateix, Joel Joan quan queia bé. Així que la realitat és que ho faig perquè em ve de gust, ja feia temps que tenia el cuquet. Però tal com ve se'n pot anar. O sigui que no us estranyeu si algun dia el tanco. Tots avisats, no fos cas que us sentiu estafats. No és la meva intenció.
Dit això i havent firmat aquesta espècie de declaració d'intencions (sempre queda bé fer-la però no garanteixo que la segueixi), ja he fotut la primera hòstia al Fauna. Ara començarà a plorar.